Situat al Parc Central, en aquest “Jardí” hi trobareu una representació de les roques que afloren a Andorra. El Jardí de Roques està acompanyat d’un seguit de plafons que us parlaran de les roques en general, de les roques a Andorra i del seu ús.

Les roques són materials naturals constituïts per una o més espècies minerals. A la natura trobem tres tipus de roques: les roques ígnies o magmàtiques, les roques sedimentàries i les roques metamòrfiques.

Les roques ígnies o magmàtiques
Es formen per refredament del magma fos que existeix a l’interior de la Terra. Si el magma es refreda lentament, sense arribar a sortir a la superfície, dóna lloc a roques amb cristalls ben formats, anomenades roques plutòniques, com és el cas de les granodiorites d’Andorra. Si el refredament és sobtat, perquè el magma surt a la superfície, es formen les roques volcàniques com el basalt.


Les roques sedimentàries
S’originen a la superfície terrestre o al fons de mars i llacs a partir del dipòsit de materials procedents de l’erosió d’altres roques; en aquest cas es formen les roques detrítiques, com ara els gresos, les argiles i els conglomerats. Poden provenir també de la precipitació química de substàncies dissoltes en l’aigua, o de l’acumulació de restes orgàniques; en aquest cas es formen roques com les calcàries (la tosca, per exemple) o el guix.

Les roques metamòrfiques
Es formen en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre. Això fa variar la mineralogia i l’estructura de la roca inicial i dóna lloc a una nova roca. Exemples d’aquestes roques són les pissarres, les fil·lites, els esquists i els gneis. En general, les roques d’Andorra estan força metamorfitzades.

Les roques són vives 
 

Quan mirem una roca, sempre tenim la impressió que fa «una eternitat» que té l’aspecte que li veiem i que el seguirà tenint «una eternitat més». En realitat, no és així: de manera constant i molt lentament, les roques canvien. Cadascun dels tres tipus de roques pot transformar-se en qualsevol dels dos altres, o bé en una altra roca del seu mateix tipus. Tot aquest conjunt de transformacions s’anomena “el cicle de les roques”.

Granodiorita
Roca plutònica rica en silici, composta de quars, feldspats i mica biotita.

Gneis
Roca metamòrfica que ha estat sotmesa a fortes compressions i elevades temperatures. Pot tenir un origen sedimentari o igni. Està composta de feldspat potàssic (formant grans cristalls), quars i biotita.

Conglomerat
Roca sedimentària detrítica de gra gros, amb més del 50% dels components de mides superiors als 2 mm. A Andorra afloren els conglomerats de la Rabassa, formats per còdols de pissarres, quars i quarsita.

Calcària
Les calcàries són roques que contenen més d’un 50% de carbonat de calci. Tenen orígens molt diversos, químics, bioquímics i biològics. Acostumen a contenir molts fòssils.

Quarsita
Roca metamòrfica de composició silícica que prové de roques sedimentàries com ara quarsarenites i conglomerats.

Fil·lita
Roca metamòrfica, de metamorfisme feble, derivada de sediments argilosos. És d’aspecte sedós i textura foliada. És intermediària entre la pissarra i l’esquist.

Pissarra (llosa)
Roca d’origen sedimentari (detrítica de gra molt fi) que ha sofert un metamorfisme de grau molt baix. Té un aspecte mat i una estructura foliada.

Esquist
Roca metamòrfica de grau baix a mitjà, derivada de roques sedimentàries com les lutites i, de vegades, de roques ígnies bàsiques (pobres en silici). A Andorra, els esquists estan inclosos dins les sèries gresopelítiques.

Sèries gresopelítiques
Les sèries gresopelítiques, a Andorra, són alternances de diferents tipus de roques molt representades en tot el Principat: esquists, quarsites, conglomerats, gresos, calcàries, etc.

Cada roca té un seguit de propietats físiques i uns components que la caracteritzen. Són precisament aquestes propietats i aquests elements que l’home ha aprofitat per servir-se’n. Aquí en veurem tres exemples, potser els més significatius a Andorra.

L’arquitectura romànica
Fixem-nos en un absis romànic com el de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. La teulada és feta de pissarra (roca metamòrfica) o, com s’anomena a Andorra, de llosa. Per a aquest ús s’aprofita la propietat d’aquesta roca de poder trencar-se en llesques anomenada foliació. Les parets són de granodiorita (roca plutònica), una roca molt dura capaç de suportar fortes pressions i d’aguantar molt bé la intempèrie. Finalment, l’arc de les finestres és format per dovelles de tosca (roca sedimentària). La tosca és una roca molt tova i per tant molt fàcil de tallar i de manipular. Aquesta propietat va fer que a l’edat mitjana s’utilitzés com a pedra per esculpir.

La farga catalana
A Andorra hi ha identificades 32 mineralitzacions. Les més importants es troben en les pissarres silurianes en forma de minerals de ferro com hematites, goethita i pirita. La presència de ferro en les nostres roques va permetre, entre els segles XVII i XIX, crear una important indústria siderúrgica: l’anomenada farga a la catalana.
Si voleu saber més coses d’aquest tema, val la pena que visiteu la Farga Rossell a la Massana i que seguiu l’itinerari “La Ruta del Ferro” a la vall d’Ordino.

L’arquitectura del granit
A principis dels anys trenta del segle XX es va iniciar a Andorra un corrent arquitectònic, que es va allargar fins als anys seixanta, caracteritzat per l’ús de carreus de granit treballat per al recobriment de façanes. El granit es disposava de forma volgudament ordenada i quedava a la vista per al seu lluïment, en tota la façana o bé en algunes parts com cantonades i obertures.
Aquesta arquitectura, que va trencar radicalment amb les formes constructives presents a Andorra en aquell moment, va rebre la influència del modernisme català a través d’arquitectes que van venir a treballar a Andorra, com Josep Puig i Cadafalch, Celestí Gusi o Adolf Florença, i també de l’andorrà Xavier Pla, format a Catalunya. Aquesta arquitectura també es va veure afavorida per l’arribada de picapedrers espanyols, especialment gallecs i andalusos, bons coneixedors de les tècniques de talla del granit.
El naixement de l’arquitectura del granit coincideix amb l’inici de l’activitat turística i hotelera a Andorra. Així, els primers establiments hotelers del Principat estan construïts seguint aquest estil. La importància d’aquesta arquitectura rau especialment en el fet que va ser un testimoni indiscutible dels processos de transformació econòmica, social i urbanística que van afectar Andorra a mitjan segle XX. 

Absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella.

Xalet Arajol, a Andorra la Vella.

Aquestes són les roques que afloren a Andorra que trobareu al Jardí de roques situat al Parc Central. 

Travertí (tosca)
El travertí és una roca que resulta de la precipitació de carbonat de calci, sovint al voltant de tiges, branques, fulles, etc., en zones fluvials o lacustres o al voltant de dolls d'aigua.

Fil·lita
La fil·lita és una roca metamòrfica, de metamorfisme feble, derivada de sediments argilosos. És d'aspecte sedós i textura foliada. És intermediària entre la pissarra i l'esquist.

Granodiorita
La granodiorita és una roca magmàtica plutònica rica en silici, composada de quars, de felspats i de mica biotita.

Gneis
El gneis és una roca metamòrfica que ha estat sotmesa a fortes compressions i temperatures. Pot tenir un origen sedimentari o igni. Està composada per feldspat potàssic (formant grans cristalls), quars i biotita.

Quarsita
La quarsita pot ser una roca metamòrfica de composició silícica que prové de roques sedimentàries com ara quarsarenites i conglomerats.

Conglomerat
El conglomerat és una roca sedimentària detrítica composada per grans arrodonits amb una mida superior als 2 mm.

Pissarra
Les pissarres són roques d'origen sedimentari (detrítiques de gra molt fi) que han sofert un metamorfisme de grau molt baix. Tenen estructura foliada.
A Andorra, les pissarres del Silurià han estat objecte d'explotació per a obtenir ferro.

Pissarra
Les pissarres són roques d'origen sedimentari (detrítiques de gra molt fi) que han sofert un metamorfisme de grau molt baix. Tenen estructura foliada.

Esquist
L'esquist és una roca metamòrfica de grau baix a mitjà, derivada de roques sedimentàries com les lutites, i de vegades, de roques ígnies bàsiques (pobres en silici).

Tuf volcànic
A Andorra hi ha molt poques roques volcàniques, el millor lloc per a observar-les és al Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa. Allà afloren uns tufs riolítics composats per fenocristalls de quars immersos en una matriu de quars, plagiòclasi, clorita i moscovita.

Quarsita
La quarsita pot ser una roca metamòrfica de composició silícica que prové de roques sedimentàries com ara quarsarenites i conglomerats.

Calcària
Les calcàries són roques que contenen més d'un 50% de carbonat de calci. Tenen orígens molt diversos, químic, bioquímics i biològics. Acostumen a contenir molts fòssils.
Fixeu-vos en els plecs de calcita que hi ha en un dels blocs. Aquests són conseqüència de les diferents deformacions que ha sofert la roca.

Calcària
Les calcàries són roques que contenen més d'un 50% de carbonat de calci. Tenen orígens molt diversos, químic, bioquímics i biològics. Acostumen a contenir molts fòssils.